Després de l’exili a Suïssa i de desaparèixer de la vida pública del país, l’exdiputada de la CUP. Anna Gabriel i Sabaté, ha tornat a aparèixer als mitjans per la suposada relació sentimental que manté amb el periodista Jordi Évole. La parella ha estat vista a la festa major de Sallent, poble natal de la cupaire, i també al teatre municipal de Bescanó i en un sopar benèfic a Berga.

A Sallent, Gabriel anava vestida amb unes botes de taló gruixut, texans, brusa negra i una americana de color mostassa. Des de la tornada de l’exili, el vestuari de l’expolítica ha estat un tema recurrent als mitjans. Quan vivia a Suïssa, un periodista l’havia fotografiat amb un barret tipus boina francesa a quadres grisos, abric llarg de llana i bufanda Burberry.

Es podria dir que l’Anna ha fet sortir el seu fons d’armari. Quan exercia de diputada, solia anar amb calçat esportiu o xiruques, texans desgastats i samarretes amb missatges polítics. Si era estiu, eren samarretes de tirants, i quan refrescava, es posava una samarreta de màniga llarga i una de màniga curta a sobre amb el pertinent missatge polític. D’arracades, en portava tres o quatre a cada orella, i el pentinat era el de cop de destral.

De moment, Gabriel descarta tornar a la primera línia de la vida pública, tot i que manté el seu compromís amb l’ideari dels seus companys de partit. Però l’anonimat és complicat per algú que ha tingut cert pes en les decisions dels anys convulsos del procés. Així doncs, continuarem veient més imatges de l’Anna i del seu fons d’armari.

En una conversa informal, ens va dir que l’ètica i l’estètica no tenen per què estar renyides. A l’Anna no li agradava el seu pentinat, odiava les xiruques i se’n feia creus del disseny esperpèntic de les samarretes amb missatge. Ella hauria anat a l’hemicicle amb sabates de taló, faldilla de tub, bruses amb blondes, americanes a joc, arracades de perles i, sobretot, ben pentinada. També té predilecció per a les bosses de mà de Michael Kors, especialment per a la bandolera Marilyn, de pell de serp amb relleu.

Si mai torna a la primera línia de la política, no sucumbirà a l’estètica dels casals populars i dels desarrapats. El seu vestuari serà més aviat convergent, fins i tot es podria assemblar al d’Inés Arrimadas, però continuarà defensant els ideals de l’esquerra independentista i anticapitalista de la CUP.

F.C.R.