El 18 de març del 2021 el Congrés dels Diputats aprovava la llei Orgànica reguladora de l’eutanàsia. Un dels supòsits per acollir-se a la llei és que hom sofreixi un patiment greu, crònic i impossibilitant que generi un dolor físic o psíquic constant i intolerable. M.R.T. s’ha acollit a aquest supòsit per posar fi als seus dies.

Segons ha pogut saber Gironius, l’equip mèdic encarregat d’avaluar la sol·licitud ha rebutjat la petició. Tot i que entenen els motius de la demanda i s’han mostrat empàtics i comprensius amb el sol·licitant, no comparteixen la irreversibilitat del patiment del pacient.

M.R.T. és diplomat en logopèdia per la Universitat de Barcelona i membre de la junta de govern del Col·legi de Logopedes de Catalunya des de la seva fundació l’any 1998. Assegura que, en els més de vint-i-vuit anys de professió, no s’havia trobat mai amb un cas tan desesperant. Quan s’acabava de diplomar, el jove logopeda va rebre la visita d’un noi de la Roca del Vallès que sol·licitava els seus serveis per tal de corregir uns petits problemes de dicció. El que havia de ser un treball d’unes quantes setmanes es va convertir en quasi tres dècades de sessions infructuoses.

Coneixedors d’aquest cas, ens hem posat en contacte amb la degana del Col·legi de Logopedes. Aquesta, ens ha confirmat la profunda depressió que pateix el seu col·lega. Cada vegada que sent a Illa parlar de les piuritats del Govern, s’esgarrifa, i si parla dels serveis púbics, convulsiona. Però si en Salvador parla del país que governa, és quan M.R.T. s’acosta al llindar de l’abisme i la desesperació més absoluta.

El logopeda no pot comprendre com el seu pacient no sap pronunciar el nom del país que presideix. Explica que, en privat, Illa ha aconseguit dir alguna cosa semblant a Catalunya, però en seu parlamentària ha arribat a dir, en una mateixa intervenció, Catabunya, Cataunya i Catunya. Per a un nacionalista empedreït, veure com el president no sap dir el nom del país és desesperant, però si a sobre ets el seu logopeda, el patiment esdevé insofrible. En un moment de la trobada la degana dels logopedes s’enfonsa, i demana clemència per al seu amic i col·lega per tal que pugui descansar en pau.

F.C.R.