En els darrers dies s’ha dut a terme al Parlament de Catalunya el primer debat de política general amb Salvador Illa com a president de la Generalitat. Gràcies al to emprat per al president de gestor d’assessoria de barri, el debat ha transcorregut amb menys crispació que en els últims anys.

El procés pràcticament ha desaparegut del debat, i Illa ha posat l’èmfasi en les polítiques de justícia social, la sostenibilitat i el progrés. S’ha compromès en crear més places funcionarials i en l’extensió dels drets dels ciutadans. En aquest punt, el president s’ha tret de l’escrot la seva proposta estrella, la creació de 50000 pisos púbics (veure vídeo dels companys d’El País).

Per la seva banda, el No Cap de l’oposició, Albert Batet, ha recordat que Junts seria el partit del Govern si Puigdemont hagués pogut assistir al debat d’investidura, i, segurament, Catalunya seria independent i el president Carles hauria pogut deixar la seva dieta rica en aminoàcids gràcies a la ingesta continuada de musclos (a finals de mes farà 7 anys que s’alimenta a base d’aquest mol·lusc).

Al portaveu d’ERC, Josep Maria Jové, ningú se l’ha escoltat, ja que ses senyories estaven més pendents de les declaracions a Catalunta Ràdio de Xavier Vendrell i de la fugida d’Oriol Junqueras a l’escolania de Montserrat després de la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017.

Alejandro Fernández ha defensat que el Partit Popular de Catalunya lluitarà contra les okupacions il·legals i que combatrà el processisme que continua exercint Illa. I el portaveu de VOX, Ignacio Garriga, ha assegurat que el seu grup encara lluita més contra els okupes, que solen ser immigrants enaltits pels separatistes i l’extrema esquerra que governa.

Els Comuns han escenificat la seva sintonia amb els socialistes, i David Cid ha exercit de Sancho Panza del cavaller Illa. Per part de la CUP han pujat a l’estrada l’Anna i la Laura Fernández, promulgant una Catalunya assembleària per a deixar enrere l’actual model de democràcia obsolet.

I per acabar, la cirereta del pastís, Sílvia Orriols. La líder d’Aliança Catalana s’ha erigit garant de la patent de l’odi i de les frases fetes. Nostàlgica de l’edat mitjana, s’ha mostrat consternada per la manca de creus a les aules de les escoles, i l’absència de pessebres. El que no ha explicat és que, en el pessebre de casa seva, ja fa anys que no hi posa el rei negre.

F.C.R.