Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Begur la XXI Fira d’Indians que organitza aquesta població empordanesa. Enguany, amb el lema “mar i vela”, s’ha homenatjat als vaixells, als ports i als mariners que van emprendre el viatge cap al continent americà. L’acte d’inauguració de la fira va comptar amb el president Artur Mas, que no va deixar escapar l’avinentesa per deixar anar un reguitzell de metàfores marineres. Mas va agafar el timó i va buscar refugi a port. Va remar sense treure l’àncora, i, contra vent i marea, va declarar calma plana enmig del temporal abans de fer aigües i saltar per la borda.

I el naufragi va arribar ben aviat. Els grups d’animació semblaven els germans Muñoz d’Estopa intentant seguir una coreografia de Beyoncé, o un grup format per Josmar, Leticia Sabater i el del mig de Los Chichos. Les actuacions del Parc de l’Arbreda es van mimetitzar amb la situació actual de Cuba, és a dir, d’apagada total. Quan t’acostumes a la filharmònica de Viena, no pots portar la jove orquestra de Castellfollit dels Guiamets en la següent edició. Les llargues pauses entre actuacions es van poder suportar a cop de mojitos cada vegada més cars i més aigualits, però gràcies a la poca afluència de públic, podies arribar a la barra amb facilitat per emborratxar-te.

Com cada diumenge d’Indians, a l’hora de sempre i a la plaça de sempre, va aparèixer la Lucrecia per a fer l’actuació de sempre, davant de la mirada emboirada del negre de cartó pedra amb havà i contrabaix. Amb un sol de justícia, el dia del Senyor va passar sense pena ni glòria amb un Begur pràcticament buit, per a tancar la Fira amb els últims concerts als quals ja no van voler assistir els enviats d’aquest rotatiu.

Segons ha pogut saber aquesta publicació, el canvi en la gestió de la Fira d’Indians té l’objectiu de reinventar l’esdeveniment. L’èxit de les anteriors edicions no reflectia l’esperit dels Indians que van anar a fer fortuna a les colònies d’Ultramar. Els “indianos” o “americanos” van fer fortuna bàsicament amb les plantacions de tabac, sucre i amb el comerç d’esclaus; així doncs, la música i els espectacles passaran a tenir un rol secundari amb la nova gestió. Es faran plantacions de canya de sucre i de cotó, i si en les pròximes eleccions municipals es confirma la nova tendència política que pronostiquen totes les enquestes, no es descarta obrir un recinte dedicat a la compravenda d’esclaus per tal que el visitant pugui copsar què era realment ser un bon indiano de Begur.