Quan la costella d’Adam va menjar-se la poma de l’arbre del coneixement del jardí de l’Edèn, la vergonya i el mal es van apoderar dels primogènits originals i Déu els desterrà del paradís.

I Pere IV va escriure:

ADAM

Adam ha copulat

amb la seva costella.

Incest apregonat!

¿Rècord i meravella

d’homosexualitat?

 

La fundació Abogados Cristianos ha presentat una denúncia al Jutjat d’Instrucció número 10 de Barcelona contra Pere Quart per un presumpte delicte d’odi en contra dels Cristians per aquest i d’altres versos del poeta. Aquesta ofensa a l’Antic Testament és una ofensa a tots els devots, asseguren.  Segons la fundació, sospiten que el denunciat resideix a Barcelona, ja que posseeix un institut i també te un carrer que du al seu nom. També demanen al jutge que investigui un tal Joan Oliver, perquè en els versos del delicte també hi apareix mencionat.

Els mateixos impulsors de la demanda, demanen ajuda als devots cristians per tal de trobar a Fra Rupert i interposar una altra querella contra Josep Maria de Sagarra per aquest altre poema:

BALADA DE FRA RUPERT

Fra Rupert, de les dames predilecte,

menoret d’aparell extraordinari,

puja a la trona amb el ninot erecte

i com aquell que va a passar el rosari,

mostrant, impúdic, el que té entre cames

excita la lascívia de les dames.

I amb veu entre baríton i tenor

canta Rupert, l’impúdic fra menor:

Gustós, senyores, m’avinc

a explicar-vos com els tinc.

Els tinc grossos i rodons

com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites

com els Padres Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics

com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo

com els del Pare Camilo.

Se’ls podria portar amb palmes

com aquells del Mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc nanos,

com els tenen els Hermanos.

Ni plens d’innoble mengia

com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes

com els dels Germans Maristes.

I no em ballen nit i dia

com els de l’Escola Pia.

No són els grans rosaris

que pengen als Trinitaris.

Ni fan aquell tuf de be

dels frares de la Mercè.

Cap paparra se m’hi arrapa

com als monjos de la Trapa.

Ni massa tocatardans

com són els dels Salesians.

Ni peluts ni escadussers

com els d’altres missioners.

Ni amb el gàl·lic i els veneris

d’altres dignes presbiteris.

Ni ridículs ni pudents

com ho són en tants convents.

Ni aprimats per els mals vicis

com els tenen els novicis.

Ni tronats i plens de grans

com els pobres postulants.

Ni amb els senyals alarmistes

dels ous dels seminaristes.

Ni amb un tip i altre dejú

com els frares de Sant Bru.

Se’m poden contrapuntar

amb tots els sants de l’Altar.

No se’m poden tornar enrera

com li passava a Sant Pere.

I tenen un toc tan suau

com els collons de Sant Pau.

Són peces que fan lluir

com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs

com els ous de Sant Tomàs.

I encara sobrar-ne un tros

com passava amb Sant Ambròs.

Tenen aquell tuf honrat

dels collons de Sant Bernat.

No m’arriben fins al cul

com a Vicenç de Paül.

No m’escalden la titola

com a Ignasi de Linyola.

No em freguen la pastanaga

com a Sant Lluís Gonçaga.

Hi ha més tall i més tiberi

que en els de Sant Felip Neri.

No hi ha en el món un tal encert

Com els ous de Fra Rupert.

La que els toqui amb vehemència,

cinc-cents dies d’indulgència.

La que en copsi la grandària,

fins indulgència plenària.

I el cul que no els és rebel

anirà del llit al cel.

No té l’Església Romana

cosa més noble i més sana,

ni té l’Ordre Caputxina

peça més pulcre i més fina,

disposada a tot servei

Ad Majorem Gloriam Dei.

“Por cojones que encontraremos a este cura y juntos llevaremos a la trena al Sagarra de los huevos”, ha declarat el portaveu d’Abogados Cristianos.