I.G.L., membre del Comitè Executiu Nacional de la formació d’ultradreta, ha denunciat a la seva mare per ocultació d’informació i causar-li seqüeles irreversibles. El calvari del dirigent va començar durant l’últim dinar de Nadal. Durant l’àpat de la festivitat, la mare va convidar els seus pares, amb qui no es parlava des de feia anys. Va ser el dia que el polític va conèixer als seus avis.

El dirigent de Vox només sabia que l’avi es deia Sunday i l’àvia Esther. La seva mare sempre havia defugit contestar les preguntes que el seu fill li feia sobre els avis. La relació s’havia trencat perquè mai havien acceptat l’idil·li de la seva filla amb el que seria el seu marit i pare dels seus fills.

Quan la mare del dirigent de VOX es va separar del seu marit, va tornar a contactar amb els seus pares, als qui feia anys que no veia. I aquest darrer Nadal els va convidar a dinar per tal que coneguessin al seu net.

I.G.L. se’n feia creus. L’avi Sunday era negre com el carbó, i l’àvia Esther color cafè amb llet, amb molt cafè i poca llet. Sempre havia cregut que la família de mare era originària de França, i no del Senegal. Els avis li van explicar les peripècies que fan passar abans no van arribar al sud de la costa Brava. El seu objectiu era arribar fins a França per retrobar-se amb familiars que havien emigrat a París. Però no van passar de Blanes, on van instal·lar-s’hi després de trobar feina per un pagès que conreava mongetes, patates i enciams a la llera del Tordera.

La filla dels immigrants va néixer a Blanes. Quan va ser l’hora, se’n va anar a Barcelona per estudiar empresarials. A la facultat va conèixer l’Alejandro, home de caràcter i fill de militars. Abans de llicenciar-se, la Maria donava a llum.

Preguntat per aquest mitjà, el polític assegura que no tenia ni idea dela orígens de la seva mare. Ja veia que era molt morena, però pensava que era degut a la tanorèxia, es passava el dia prenent el sol. Ell també havia heretat una pell que es bronzejava amb facilitat, i sempre estava més morè que els seus amics quan tornaven de les Seychelles o d’esquiar a Vaquèira. 

El jove polític se sent estafat. Ja res no té sentit. Ha vist com es desmuntava la base dels seus ideals i fins i tot ha començat a autolesionar-se. Odia profundament la seva meitat de procedència africana, la meitat que li està prenent la feina a la seva meitat legítima. Si va a l’ambulatori, la culpa que no l’atenguin amb prou celeritat és de gent com la seva meitat més fosca. Segons els seus càlculs, un negre com ell, a la seva edat, hauria de tenir ja com a mínim cinc fills, i cobrar tres o quatre subsidis i tenir manutenció i habitatge gratuït. I una dona embolicada. Quan va arribar l’estiu, no va saber si havia d’anar a Eivissa com quan era normal o si havia d’anar a Lloret de Mar a fer de manter. Es va quedar tancat a casa amb una profunda depressió. 

El dirigent s’ha imposat un període de reflexió de tres mesos. Abans de finals d’any decidirà si continua amb el seu escó al Congreso de los Diputados o si s’autodeporta. Si opta per a la segona opció, busca amb vehemència un traficant d’immigrants que li ofereixi un trajecte cap a l’Àfrica amb pastera, però de moment la cerca ha estat infructuosa. No entén com hi ha tantes pasteres que fan el trajecte d’anada i tan poca oferta per als viatges de tornada.

F.C.R.